POCOPOCO JOURNAL
Converteix el fil sobrant en un registre útil per a més endavant
Dona un identificador a cada paquet de fil sobrant. Separa les dades de l’etiqueta original, la quantitat actual i els projectes d’origen, incloent-hi allò que encara no saps.
Uns 3 minuts de lectura
Després d’acabar una labor, poden quedar petites quantitats de fil. Més endavant potser no recordes de quin projecte provenen o a quin paquet correspon una faixa de paper solta. Prova de relacionar aquestes restes de mitja o ganxet amb un registre que puguis consultar després. És una proposta per identificar el que queda un cop acabada la labor, no per planificar els materials d’un projecte nou. No cal identificar tots els fils ni determinar ara totes les quantitats. Relaciona cada paquet o recipient que ja tens amb una nota breu i separa el que saps del que continua sent desconegut.
Dona un identificador provisional a cada paquet o recipient
Tria un paquet o recipient existent i dona-li un identificador, com ara A. Escriu el mateix identificador al paquet i a la seva nota per poder seguir la relació. Fes servir B i C per a altres paquets. Aquestes lletres identifiquen els objectes del registre; no indiquen el producte, la fibra, el nom o número del color ni el lot de tintura. No consideris que dos fils són iguals només perquè són al mateix paquet. Anota també si no saps si s’hi barregen fils diferents. Pots començar amb un paquet sense tornar-ho a cabdellar tot ni comprar recipients nous.
Copia les dades de les etiquetes amb correspondència coneguda
Si saps que una etiqueta conservada correspon al fil d’aquell paquet, copia les dades llegibles del nom del producte, la composició, el nom o número del color i el lot de tintura en un apartat de «dades de l’etiqueta original». Escriu «desconegut» en les dades il·legibles o absents. Si tens una faixa però no saps a quin paquet correspon, escriu «correspondència amb l’etiqueta sense confirmar», sense atribuir-ne les dades a aquell fil. No omplis els buits deduint la fibra, el color o el lot per l’aspecte. Anota on pots tornar a trobar la faixa original per consultar-la més endavant.
Separa la quantitat original de la que queda ara
Afegeix un apartat separat anomenat «quantitat restant actual». Escriu «sense mesurar» si no has mesurat el fil restant, o «desconeguda» si no saps la quantitat. Encara que la faixa original indiqui el pes o la llargada del fil nou, no copiïs aquesta xifra com a quantitat restant actual. Si la vols conservar, posa-la a les dades de l’etiqueta original i indica que correspon al producte nou. No presentis la mida del paquet o la quantitat que creus haver gastat com un càlcul del que queda. No cal decidir ara si n’hi ha prou per a un altre projecte. Mantén separades les dades originals i la quantitat confirmada actualment.
Esquema de registre original de PocoPoco. Els tres apartats il·lustren la separació entre dades de l’etiqueta original, quantitat restant actual i projecte d’origen. Les línies substitueixen el text. El signe d’interrogació central exemplifica una quantitat sense mesurar o desconeguda, no zero. No són etiquetes reals, resultats de mesuraments, diagrames de punts ni pantalles de l’aplicació. Conserva la procedència i una propera comprovació
A «projecte d’origen», escriu de quina labor va sobrar el fil. Si no en recordes el nom, conserva una pista verificable, com ara la ubicació d’una nota del projecte. Si saps que s’ha fet servir en diverses labors, anota-ho; si la procedència és desconeguda, deixa «desconeguda». Finalment, afegeix una sola «propera comprovació», per exemple «buscar la nota del projecte original d’A». Tria una acció relacionada amb una pregunta pendent. Quan en sàpigues més, afegeix el resultat i la data de comprovació. Si mous el fil a un altre paquet, revisa també la relació entre l’identificador i la nota.